Reflexió sobre el debat

Bé, una de les darreres entrades del blog serà aquesta, relacionada amb el debat que hem fet a classe i per via twitter la setmana passada. Aquest debat consistia en crear dos rols; un de defensores de l’escola tradicional, i l’altre, defensores de l’escola constructivista.

Els rols han anat canviant, de manera que totes hem pres els dos rols. 

La veritat, es que el debat ha estat més interesant del que esperàvem, al menys jo. Hem pres molt bé els dos rols, tan bé que m’ha impactat quan tenia que defensar l’escola tradicional... Encara que, pot ser, he tingut diverses idees en quant al rol tradicional ja que jo he estudiat de manera memorística, m’han ensenyat amb el llibre de text, he cregut en una veritat absoluta entre altres aspectes. 

Però, cal dir que així com donava idees de caire tradicional o les escrivia a twitter, no em sentia gaire còmoda ja que twitter és una ret social on tothom pot veure el que escrius i com soc conscient del canvi que hem de donar a l’àmbit de l’educació, no vull de cap manera que la resta de persones alienes al debat m’etiquetin com una futura mestra tradicional. 

Així, quan em tocava prendre el rol de l’escola constructivista, ho feia de manera més còmoda, sabent que si qualsevol persona ambientada en l’educació ho llegia i comentava, em sentiria satisfeta de la meva idea; com per exemple:

Uns dels temes que ha donat polèmica i així, ha regenerat diverses opinions va ser el tema del joc. Les del rol tradicional, òbviament, es dedicaven a dir que el joc era una pèrdua de temps per l’infant... Quina ironia! El joc és l’eina primordial per educar i aprendre, el joc és essencial. 

Per altra banda, quan tocava parlar sobre la concepció de l’educació infantil i els primer anys educatius les que prenien el rol tradicional, li donaven zero importància als primers sis anys de l’infant! Destaco que els sis primersanys de vida són essencials en l’educació.

El debat m’ha ajudat molt, ja que l’hem fet per culminar bé l’assignatura i idees que jo les tenia en l’aire, les he refrescat ja que cada component de cada grup aportava idees diferents i diversos exemples. 

En definitiva, destaco que la ret social twitter m’ha sigut per primera vegada molt útil, ja que en una simple etiqueta s’anava veient tot el discurs i a més, les contestacions d’aquestos.He sigut ''twittera'' per primera vegada i d'ara en endavant el seguiré utilitzant també per l'àmbit educatiu. S'aprèn molt, i més si segueixes a gent oficialment professional en el tema.