ELS 6 ANYS CLAUS.

L'entrada d'aquesta setmana anirà relacionada amb tot allò que abarca l'Educació Infantil, de la seva importància.

Per començar, deixaré clar que aquesta etapa es divideix en dos cicles. El primer va de 0 als 3 anys, destacant que aquesta no és gratuïta i el segon cicle va de 3 a 6 anys (aquest cicle totalment gratuït). L'etapa d'Educació Infantil és el començament per desenvolupar-se al llarg de la vida, així és una etapa molt important encara que hi ha molta gent que no ho considera així. De fet, aquesta etapa fou denominada com a ''pre-escolar'', li varen assignar un nom completament erroni ja que, segurament, no eren conscients de la seva importància. Són sis anys claus per a una vida i evidentment, per una bona educació. A continuació, penjaré un vídeo prou interessant:


Amb la LOGSE arribam a un 100% de possibilitats de l'escolarització de 3 a 6 anys. Amb la LOE, es volia potenciar l'escolarització de 0 a 3 anys, i així, s'estàn creant cada vegada més escoletes.No ens podem oblidar de la importància màxima del joc en aquesta etapa, jugar en aquesta etapa és aprendre i així té com a finalitat potenciar el desenvolupament.I, com diu Bruner(1984): ''van poder constatar qu el joc era molt més ric si es feia acompanyat i no en solitari, i sobretot en les nenes i els nens petits era molt més ric i prolongat en parelles que no pas en les nenes i els nens sols o en grups més amplis.Totes les activitats que es duen a terme en aquesta etapa són educadores, com per exemple, el menjar, els racons de les aules, etc.Com bé diu el llibre Aprendre i enssenyar a la primera infància d'Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet, Isabel Solé, GRAÓ, 1996): '' Aquestes unitats estan presidides per objectius que persegueixen la finalitat general de fer avançar l'infant en un camí que porti cap a l'autonomia i cap a la configuració d'una autoimatge positiva''

'
http://www.flickr.com/photos/arguez/3153552772/


Cal esmentar també les tres àrees de coneixement a l'EI:

-Alumne, JO.

-Els altres, L'ENTORN.

-El LLENGUATGE, allò que porta a interactuar amb els altres. Llenguatge matemàtic, oral, escrit, musical, corporal, no verbal, tecnològic, artístic...
El ''jo'' s'ah de coneixer a si mateix per coneixer l'entorn i així, per comunicar-se utilitza el llenguatje. Sense un, no es podría dur a terme altre.
El desenvolupament de la creativitat manca al sistema educatiu. L'escola mata la creativitat. A l'educació infantil, el nen disposa d'un alt grau de creativitat, però, amb el tems va disminuint; per exemple, si se li demana a un nen de 4 anys que dibuixe un cavall, ho farà amb tota la ilusió. En canvi, si se li demana a un nen de 10 anys, per exemple, el nen respodrà: no sé dibuixar. Com bé diu Sir Ken Robinson : “Los niños arriesgan, improvisan, no tienen miedo a equivocarse; y no es que equivocarse sea igual a creatividad, pero sí está claro que no puedes innovar si no estás dispuesto a equivocarte, y los adultos penalizamos el error, lo estigmatizamos en la escuela y en la educación, y así es como los niños se alejan de sus capacidades creativas”. A continuació, un vídeo d'aquest educador britànic. És un vídeo quem'ha cridat l'atenció ja que és molt cert que fa referència amb la crítica que té aquesta professió i a més, ho combina amb un poc d'humor.


A part del joc, que és una de les principals situacions educatives, també ho són les rutines; que aquestes, sobretot al primer cicle, prenen un paper important per tal d'aconseguir el seu benestar. Rutines com el descans, el menjar, la netetja i els horaris com l'entrada i la sortida, entre altres. Les rutines li donen al nen seguretat. Les rutines es poden ensenyar a través del joc i les cançons com per exemple, cançons de bon dia. No ens podem oblidar del paper tan important que prenen les famílies, destaquem la importància que té la cooperació entre la família i l'escola.Per últim, esmentaré les diferents característiques d'aquesta etapa segons Isabel Solé, Teresa Huguet i Eulàlia Bassedas(2010) :

-Etapa de caracter voluntari-Necessitat d'una cooperació de les famílies.
-Entitat pròpia que la distingeixi de les altres etapes educatives.
-S'ha de potenciar l'autoestima com l'autoconcepte del nen.
-L'ensenyança ha de ser compartida.
-S’ha de dur a terme un aprenentatge significatiu i globalitzat.
-S’ha de potenciar l’atenció a la diversitat.
-Se li ha de donar molta importància a l’activitat lúdica.
-La importància de les rutines, com bé he dit anteriorment.

Respecte a l'avaluació, que es un tret molt important al sistema educatiu, com ja vaig argumentar a l'entrada anterior basada en l'avaluació; a l'educació infantil, també pren un paper important, ja que es pretén senyalar el gray en que es van alcançant les diferents capacitats i els seus processos de desenvolupament. S'analitzen aspectes com la motivació que existeix, l'activitat diaria, les estratègies de cada nen o nena, els errors que apareixen en la construcció de conceptes, el desenvolupament de les actituds, el temps que s'emplea i/o la utilització de diversos materials.

Aquesta entrada que abarca tot allò que té relació amb l'educació infantil, jo crec que ha sigut l'entrada que més m'ha motivat a l'hora de llegir articles o veure vídios, ja que tot allò que llegia o veia m'aclaraba certes duptes sobre aquest tema, tot i que les entrades anteriors, obviament, també.
Ja s'apropen les vacances de Nadal i és cert que vaig un poc fins dalt! Però aixó no lleva la meva motivació i el meu interés cap a l'assignatura i, cada vegada, encara que m'agradi un poc menys el tema, aprenc més i aixó, per jo, és la base de la meva motivació.

A continuació, deixaré penjat l'artefacte d'aquesta setmana.

Evaluar per aprendre.

Aquesta entrada anirà relacionada amb l'avaluació; és a dir, aquell concepte que la majoria de la gent té un significat erroni d'ell i el sol associar amb la nota de l'últim exàmen. Així l'experiència que tenim de l'avaluació és el llibre de text. El llibre de text és el referent.

Quan algú es pregunta per l'avaluació en si, primerament la relaciona amb un examen i l'examen amb la nota final que treu. Però cal dir que aixó no és aprenentatge, no és aprendre.

Cal treballar el procés; hi ha que transformar la manera de pensar, progressant. Així, com diu Zabala al llibre Cómo aprender y enseñar competencias: '' Evaluar competencias es evaluar procesos en la resolución de situaciones-problema''.

És difícil, però és possible transformar l'avaluació, ja que el procés d'avaluació d'avui en dia que està vigent el procés tradicional, és totalment fosc. L' avaluació tradicional és aquella que no pren en conta les potencialitats dels alumnes i, bàsicament, és quantitativa (la clau està en la nota final); així, els estudiants sempre tenen la sensació de no saber exactament, si obtenen una nota aprovada o no.

En canvi, l'evaluació per competències es caracteritza perque és un procès dinàmic i multidimensional, té en conta el procés i el resultat de l'aprenentatge, ofereix resultats de retroalimentació qualitativa i quantitativament, serveix com un projecte ètic de vida. Ha de ser una avaluació orientadora, entre altres aspectes, com diu José Luís Castillo al seu video  : '' Una evaluación que sea sobretodo orientadora para que el alumnado sepa qué es lo que estan haciendo y cuándo se acerca el rumbo que quieren marcar. ''

La rúbrica és un bon procés d'avaluació orientadora.

Respecte a la tipologia d'avaluació, existeixen cinc tipus, segons Escamilla(2009):

• Evaluar segons la finalitat:
  
  
  Avaluació Inicial: evaluar per conèixer el punt de partida
  Avaluació Sumativa: evaluar per arribar a conèixer els resultats.
  Avaluació Formativa: evaluar per conèixer l'aprenentatge durant el procés.

• Evaluar segons el seu moment:
  
  
  Av. Inicial: coincideix amb l'inici del procés.
  Av. Final: recollida d'nformació al fnalitzar un procés per conèixer si s'ha aconseguit els objectius.
  Av. Processual: avaluació del funcionament, del desenvolupament d'un objecte que s'haurà d'evaluar al llarg d'un període previament fixat.

• Evaluar segons els seu àmbit d'extensió:
  
  
  Av. Parcial: S'orienta a l'estudi de determinats elements de la totalitat.
  Av. global: Es dirigeix a determinar aspectes clau d'un conjunt.

• Evaluar segons el grau de relació amb l'evaluador:
  
  
  Externa: Les persones que evaluen no han participat en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Per exemple, les oposicions.
  Interna: Les persones que evaluen sí que han participat en el procés. En aquesta avaluació es distingueixen tres subtipus:

  Autoavaluació: La mateixa persona que aprén, s'evalua.

  
  
  
  

  Heteroavaluació: la persona que evalua no és la mateixa que aprén.

  
  

  Coavaluació: Les persones que aprenen s'evaluen entre ells.

• Evaluar segons el criteri de comparació:
  
  
  Criterial: Es basa en un tipus d'avaluació que allò que es diu que està bé, és cert i allò que es diu que està malament, estarà malament. (D'aquest tipus és útil el llibre de text)
  Normativa: Es dona a terme quan es té en conta el nivell mitjà del grup.

Finalitzats els grups d'avaluació, cal dir que Escamilla(2009), va imposar un nou concepte d'avaluació: L'avaluació inclusiva.

Aquesta, és una avaluació que integra la noció d'ajustament de l'ajuda pedagógica a la diversitat de capacitats, interessos i motivacions de l'alumnat.

Actualment, segueix vigent l'avaluació tradicional que es caracteritza per ser sumativa, final, parcial, interna(heteroavaluació) i criterial. I, com que l'avaluació en l'educació és un concepte clau, hem de canviar totalment l'enfoc. S'enten evaluar com sancionar i es pensa que s'ha de fer un examen per aprendre i el que vertaderament s'ha de fer un examen per veure què ha aprés l'alumnat i no pas excluir a ningú ni possar-li una ''etiqueta'' tant si és un alumne que aprova com si suspén.

La persona evaluada ha de sabre els criteris d'avaluació, així els docents hem de compartir amb ells allò per tal d'orientar-los.

Encara que el paper important el té el docent perque és qui evalua(en el cas d'una heteroavaluació), no cal oblidar-se en cap moment de les famílies,ja que, la majoria es centren en el mètode tradicional d'enssenyament, per tant, la majoria de les famílies li dona tota la importància a aquella nota que treu l'alumne en la prova o al final de l'avaluació, no són conscients de tot allò que amaga la nota, ja que tampoc les famílies coneixen els criteris d'avaluació. I com que juga un paper important, hi ha que intentar canviar la visió tradicional d'aquestes famílies que, per cert, pensen que el seu fill estarà més bé educat si pasa més hores amb el llibre obert, o si treu un 10 en el primer exàmen, però, al darrer resulta que treu un 3.No es donen conta que la clau és avaluar el procés!

Per acabar, he de dir que amb aquestes sesions en classe dedicades a l'avaluació he aprés bastant i he reflexionat pensant en els anys anteriors, per exemple en l'ESO, que jo pensava que el professor que em posava més deures era aquell més bo i amb més ganes de que jo aprengui. En canvi, ara m'adono que aquell pensament era erroni 100%, ja que no per molts de deures jo aprenderé més o menys; és clar que amb la pràctica tot s'assoleix molt més i millor, però, no es pot oblidar el procés de l'aprenentatge, és a dir, finalment què he aprés i com ho he assolit. O també, jo pensava que alló que importava era el nombre que el mestre em posava a l'examen, i sí, és important, però ara m'adono que ocupa un percentatge menut a l'hora d'avaluar en condicions. On és útil l'avaluació és quan volem sabre on ha fallat l'alumne i posteriorment si s'ha superat ell mateix, per tant, si ha aprés dels seus errors.

Pp avaluacio from Andreaedinfantil

Aquest és el producte de l'eina d'aquesta setmana. És una presentació de power point on es veuen quatre diapositives amb unes idees respecte l'avaluació.