martes, 22 de enero de 2013

Entrada final.




Per sort o per desgràcia, aquesta és la última entrada de l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.
Serà una entrada que engloba tot el contingut de l’assignatura.

Primerament, cal dir que la meva manera de pensar respecte a la metodologia d’ensenyament i d’estudi, ha canviat a tota costa.

Tinc  19 anys, així que jo quan vaig començar la carrera aquest any que provenia d’una escola on era totalment tradicional. Estava acostumada al mètode memorístic, a aprendre del llibre de text, a no utilitzar gaire les eines de les TICs per aprendre, entre moltes altres coses...

Per això, he de dir que la meva visió respecte a això ha donat un gir de 360 graus. Ara vull actuar totalment d’una manera contrària als meus antics mestres. Vull ensenyar de manera competent i que els meus alumnes creen capacitats i coneixements de manera que siguin capaços d’experimentar sobre qualsevol tema que li donin. Vull que no enyorin el llibre de text. Sense cap dubte, voldré que els meus alumnes juguin de manera educativa per crear-los a la mateixa vegada com a persones.

He de deixar clar a aquelles persones que pensen contínuament que ser mestra és una de les professions més fàcils, amb menys responsabilitats, etc. Han de sabre que l’etapa de l’educació infantil és essencial per al nen i, òbviament, aquesta etapa sense bon professionals com nosaltres no tindria èxit.

He après, entre altres coses o entre moltes altres coses, que les famílies a l’hora d’educar a l’infant, juguen un paper molt important junt als mestres. Un nen que a casa pateix problemes familiar, no tindrà el mateix rendiment a classe que un nen que la seva família està cent per cent atenta a ell.

He pres consciencia també de la meva responsabilitat respecte al tema. He de ser una mestra que impliqui el joc per educar, així el meu alumne es formarà excel·lentment de manera íntegra. Apart del joc no he de deixar de treballar per projectes, així l’alumne experimenta encara que sigui amb l’ajuda dels tutors (si es tracta d’utilitzar les TICs) però mai llevant-li importància al paper de protagonista que en aquest cas són els nens.

Per altra banda, mai m’havia parat a pensar que tots els espais són educatius i que de la mateixa manera, el temps també ho és. Jo sempre he pensat que a l’aula o a un lloc tancat i en silencia sense companyia era on més s’aprenia; però tenia una errada mental importantíssima... ara m’adono que tots els espais i temps són educatius; així, trauré profit de tots els espais de l’entorn per poder educar als meus alumnes de la manera més correcta.

No puc deixar de banda dir la importància de les eines que he utilitzat per poder dur l'assignatura. Amb el bubbl.us he creat un mapa conceptual del meu ple comparant-lo amb el ple que varem fer a principi de curs. És el següent:


A continuació, deixaré penjat el vídeo on surtim na Celia, na Rocío, na Núria i jo diguent certes idees puntuals respecte a l'assignatura:



viernes, 18 de enero de 2013

Reflexió sobre el debat



Bé, una de les darreres entrades del blog serà aquesta, relacionada amb el debat que hem fet a classe i per via twitter la setmana passada. Aquest debat consistia en crear dos rols; un de defensores de l’escola tradicional, i l’altre, defensores de l’escola constructivista.

Els rols han anat canviant, de manera que totes hem pres els dos rols. 

La veritat, es que el debat ha estat més interesant del que esperàvem, al menys jo. Hem pres molt bé els dos rols, tan bé que m’ha impactat quan tenia que defensar l’escola tradicional... Encara que, pot ser, he tingut diverses idees en quant al rol tradicional ja que jo he estudiat de manera memorística, m’han ensenyat amb el llibre de text, he cregut en una veritat absoluta entre altres aspectes. 

Però, cal dir que així com donava idees de caire tradicional o les escrivia a twitter, no em sentia gaire còmoda ja que twitter és una ret social on tothom pot veure el que escrius i com soc conscient del canvi que hem de donar a l’àmbit de l’educació, no vull de cap manera que la resta de persones alienes al debat m’etiquetin com una futura mestra tradicional. 

Així, quan em tocava prendre el rol de l’escola constructivista, ho feia de manera més còmoda, sabent que si qualsevol persona ambientada en l’educació ho llegia i comentava, em sentiria satisfeta de la meva idea; com per exemple:




Uns dels temes que ha donat polèmica i així, ha regenerat diverses opinions va ser el tema del joc. Les del rol tradicional, òbviament, es dedicaven a dir que el joc era una pèrdua de temps per l’infant... Quina ironia! El joc és l’eina primordial per educar i aprendre, el joc és essencial. 

Per altra banda, quan tocava parlar sobre la concepció de l’educació infantil i els primer anys educatius les que prenien el rol tradicional, li donaven zero importància als primers sis anys de l’infant! Destaco que els sis primersanys de vida són essencials en l’educació.

El debat m’ha ajudat molt, ja que l’hem fet per culminar bé l’assignatura i idees que jo les tenia en l’aire, les he refrescat ja que cada component de cada grup aportava idees diferents i diversos exemples. 

En definitiva, destaco que la ret social twitter m’ha sigut per primera vegada molt útil, ja que en una simple etiqueta s’anava veient tot el discurs i a més, les contestacions d’aquestos.He sigut ''twittera'' per primera vegada i d'ara en endavant el seguiré utilitzant també per l'àmbit educatiu. S'aprèn molt, i més si segueixes a gent oficialment professional en el tema.