Què aporta una educació competent?

L'entrada d'aquesta setmana anirà relacionada un poc amb les competències en l'educació o, millor dit, en la bona educació i com hem d'aplicar-les a l'hora d'ensenyar als alumnes.

En els temps que corren, tenim l'existència d'un currículum disciplinar, és a dir, basat en assignatures i el currículum per competències és un currículum més globalitzat i implica diferents àrees. Si ho feim així, fa que l'alumne no perdi la visió total de coneixement. Així, en contraposició al currículum disciplinar, podem dir que el currículum per competències és més global. I com bé diu Escamilla, A. (2008, p.22) :''Si pretendemos el desarrollo integral del niño, tenemos que abordar todas sus posibilidades, y entre ellas estás las competencias potenciales que todo niño posee. Desde los primeros años de la existencia podemos y debemos estimular las competencias, pues son claves en el desarrollo a lo largo de toda la vida''

Existeixen vuit tipus de competències que estan agrupats en quatre blocs:

-Comunicatives (lingüística i audiovisual, artística i cultural). Sandoval diu:'' La competencia lingüística es clave para el desarrollo integral. El lenguaje es vía de aprendizaje, de expresión y comunicación, de autorregulación, personal, de relación e interacción con los otros ''

-Metodològiques (tractament de la informàtica, matemàtica i aprendre a aprendre)

-Personals (autonomia i iniciativa personal)

-Conviure (coneixement i interacció amb el món físic, social i ciutadania)

Cal dir que per ensenyar per competències s'ha de treballar qualsevol àrea i a l'hora d'evaluar, evaluar competències i no oblidar treballar la reflexió, ja que és una activitat cognitiva.  

Així doncs, hem d'imposar uns canvis totalment necesàris per a la bona educació.

Un canvi important a l'hora d'ensenyar per competències, són tots els canvis que el professor pugui fer de tal manera que sigui un mestre competent.

Aquest, no ha de tindre el típic rol tradicional del mestre, aquest rol d'emisor; sinò que ha de fer d'nstructor. Aquest mestre ha de donar a cada alumne allò que necessiti i així, emprar lo que es denomina tecnología dolça, és a dir, el mestre es dirigeix a l'alumne i es preocupa per ell. Aixó de la cercanía del mestre a l'alumne, pareix una tontería i molta gent diu:''el mestre no té res a vore en el bon aprenentatge de la persona, si la persona posa interés a l'hora d'estudiar i d'aprendre no li fa falta ningú més''; criticant aquesta afirmació d'algunes persones, per la meva part és criticada al 100%, ja que la cercanía i la confiança del mestre és clau.

Com que hem d'ensenyar per competències, no cal limitar-nos al llibre de text i així aprofitar les TIC actuals, ja que són molt útils a l'hora d'experimentar i crear coneixements (abans l'accés a la informació estava limitat, hi havia alumnes que es sentien discriminats per no tenir fonts per recurrir a l'hora de cercar informació; avui en día existeix una minoría de gent que se sent discriminada per aquest motiu, ja que tots els recursos per tenir informació d'alguna cosa estan en mans de tothom). Els mestres, hem d'estar al dia d'allò. Les eines ens permeteràn donar una resposta educativa i pedagogica a les necessitats dels alumnes. Però cal dir i saber que no fan millorar els resultats de l'aprenentatge per si soles, sinò que la tecnología serà eficaç en relació a com i per què s'utilitza.

Caldría tancar la barrera dels continguts i així els alumnes desenvolupen els coneixements i, per tant, el sistema tindrà futur.

Per altra banda, el canvi de l'espai té un paper importantíssim. Hem de canviar-lo pedagógicament; ens hem d'autoescoltar tots. És a dir, si per una tasca és imprescindible estar d'una manera o una altra col·locats per treballar còmodament, lo millor sería que no hi hagi cap problema a l'hora de canviar la distribució de l'aula en aquell moment sense oblidar que els espais fora de l'aula o de l'edifici també ens poden ser molt útils a l'hora d'enssenyar, així els alumnes assoldràn coneixements metadisciplinaris, és a dir, coneixements que no pertanyen a cap disciplina o assignatura (competències). Com diu Zabala (2007):''Así mismo, en función de las competencias que se enseñen y de las exigencias del aprendizaje de los componentes conceptuales o procedimentales, será imprescindible la utilización de espacios distintos del aula''. Així també hem de tenir en conta i donar-li la mateixa importància al temps, és a dir, és necessari que el temps no sigui tancat, ja que per exemple, no podem atendre a un alumne i aclarir allò que li pugui facilitar la vida i que li pugui servir per actuar competentment perque el temps és de menys d'una hora i, avui en día, és l'únic temps que els mestres tenen per dur a terme el seu currículum escolar.

A l'educació primària i a la secundària, el temps està més dividit. A l'educació infantil, el temps és més felxible.

En definitiva, hi ha que treballar per projectes, és a dir, construir uns coneixements. En Zabala diu que per dur a terme aquest mètode, necessitem diferents agrupaments flexibles, ja que existeixen moments on els grans grups són imprescindibles i moments on s'ha de treballar en petit grups o individualment.

Existeixen grups homogènis que es basen en un grup d'alumnes que s'agrupen pel mateix nivell d'aprenentatje, per les mateixes competències. I, per altra banda, existeixen grups heterogenis, on s'agrupen els alumnes de diferent nivell, de manera que el que més sap pugui ajudar a qui menys sap.

No cal oblidar que individualment es bo treballar a l'hora de aprendre memoritzant. Perque per exemple, a l'hora d'aprendre les taules de multiplicar, no hi ha res que ens sirva de guia ni es pot experimentar per assolir-les bé.

Per acabar, he de dir que cada vegada vaig concretant més els conceptes que es donen a clase i que, obviament, la tasca de la realització d'entrades setmanals m'ajuda molt a exercitar la memòria i a plasmar tot allò que sé al meu blog, on romandrà tot i me serà útil per al meu futur. A principi d'aquest primer curs de grau, la tasca setmanal, per jo, era una desmotivació a l'hora de posar-me i fer-la però, sincerament, cada setmana me dono conta de que amb aixó he aprés molt i me és molt útil, que és una eina de motivació en quant a reflexionar sobre allò donat durant la setmana i relacionar amb lo anterior. El contingut d'aquesta setmana m'ha vingut bé per reflexionar sobre tot allò donat; com tots els canvis que s'han de produir a l'hora de canviar el sistema. Mai m'havia parat a pensar que per un bon enssenyament és clau el canvi d'organització de l'aula, el canvi del rol del professorat (ja que, per jo, era imprescindible que ell fora l'emissor i l'alumne l'únic que escolta i s'empapa de contingut per aprobar fàcilment). Estic cada vegada més convençuda de que la meva tasca de docent, en un futur, encara que no serà gaire fàcil, serà bona per ensenyar als meus alumnes, gràcies a la manera d'aprendre que estic aprenent.

Aquesta imatge forma part de l'artefacte d'aquesta setmana i és un clar exemple de com una nena de 5 anys pot preguntar per curiositat coses que ella viu en la vida real i no sap resposta. Preguntar el perquè hi ha nens a la televisió i ella no pot entrar; aixó doncs jo l'explico allò que té curiositat per saber. Una pregunta que la nena hem va dir, va ser: Per on entren els nens a la tele? Doncs, li vaig sabre explicar que la tele tan sols era un aparat que ens feia ver el que està pasant en altres llocs per mitjà de càmeres i cables.

El currículum i la seva crítica.

L’entrada d’aquesta setmana està relacionada amb el currículum en l’educació i la seva crítica.

Según la UNESCO(1918), el currículum son todas las experiencias, actividades, materiales, métodos de enseñanza y otros medios empleados por el profesor o tenido en cuenta por él en el sentido de alcanzar los fines de la educación.

El curriculum té quatre fonts que cal esmentar. Són les següents:

-Font sociocultural. Es refereix a alló que és important en un momento historic, en un context social. Com bé diu al llibre Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé: “ens dóna informacions respecte a aquells aspectes que cal ensenyar prioritàriament tenint en compte el context social en què ens situem.”

-Font psicològica. Es refereix a allò que és adient donar en un moment en procés psicològic de l’alumnat.

-Font disciplinària. Es basa en les matèries, en les assignatures. En allò que es rellevant en cadascuna d’elles.

-Font pedagògica. Es refereix a com s’ensenya cada contingut depenent de la disciplina, és a dir, l’assignatura i el moment psicològic.

Per altra banda, cal esmentar els diferents nivells de concreció que “amb la reforma educativa vinculada a la promulgació de la LOGSE es va fer una aposta per l’adopció d’un model més obert, és a dir, que no totes les decisions es prenen des de l’Administració educativa.” Així diu el llibre esmentat anteriorment. Els nivells són els següents:

Primer nivell de concreció: La carrega de responsabilitat recau sobre l’Administracio educativa (MEC)

Segon nivell de concreció: La responsabilitat recau en aquest nivell sobre el centre. Consta dels objectius generals de l’etapa.

Tercer nivell de concreció: Es centra bàsicament en el mestre, és a dir, la responsabilitat de què donar, com i quan, la porta el mestre.

www.flickr.com/photos/educacontic2009/6440652193/sizes/m/in/photostream/
Imatge de Nestor Alonso.

El curriculum ensenya conceptes, principis, fets; és a dir, teoria. També procediments i actituds.

Quan un mestre diu:” No ens podem aturar en aquest moment del temari perquè no tindrem temps en acabar el llibre d’aquí a final de curs”. Aquest mestre, ni és un mestre que ensenyi als seus alumnes per competències (ensenyar amb el fi d’aprendre a resoldre els problemes de la vida apart del acadèmics, com bé explicat està a l’entrada anterior), ni evidentment, és un bon mestre.

Realment, diferents tipus de conceptes no es poden aprendre de la mateixa manera.  És a dir, hi ha conceptes que els concretaràs millor amb la pràctica, investigant i creant tu i altres conceptes que són de memoritzar sense altre remei(taules de multiplicar, per exemple).

Per altra banda, a la proposta curricular de la LOGSE, hi ha un aspecte interesant, entre d’altres, com la funció del currículum en una etapa que no és obligatòria. Com que l’etapa d’educació infantil no és obligatòria fins als 6 anys, això fa que el currículum escolar tampoc ho sigui. Però lo mes eficaç es el seguiment d’un currículum per tal d’orientar als alumnes de cara a primària. És a dir, que per molt que l’educació obligatòria comenci als sis anys, el currículum te la mateixa funció bàsica que en altra etapa. Així, el currículum ha de tindre la mateixa funció orientadora per guiar la practica docent; encara que a primària condiciona mes perquè tenen uns objectius.

Ha de quedar clar que hem d'aconseguir transformar la llei que obliga a repetir, ja que aquella persona que repeteix en curs, se sent fora del seu grup, se sent desmotivada. Però no oblidant-nos dels pocs arguments a favor que té; el principal és que la persona que repeteix el curs sencer, torna a repetir els coneixements de tal manera que de cara al curs posterior, aquesta persona anirà més preparada(sempre i quan no es repita el mateix mètode d'ensenyament, perque si és allò que falla, l'alumne no assolirà els coneixements per moltes vegades que repita el curs).

Per acabar, he de dir que mai m’havia aturat a pensar en el currículum escolar i molt menys en la seva critica en contra. Quan jo anava a la ESO i els professors cada cop que me deien “Andrea, no podem aturar-nos aquí perquè no acabarem el temari abans de vacances”, això a jo em motivava mes, ja que jo era completament feliç si arribava final de curs i el llibre havia quedat completament acabat. Malgrat això, ara he de dir que mai més tornaria a sentir aquesta felicitat si un llibre l’acabo i menys si l’acabo aprenent sense saber aprendre.

Un bon mestre s’ha de deixar dur pel progrés de cada dia per part de l’alumnat i no guiant-se nomes pel llibre de text... per molt còmode que sigui i per molt que ens ajudi als mestres a programar.

Ir a descargar

Aquest audio és l'artefacte primordial d'aquesta setmana. Està creat en la grabadora de l'ordinador i pujat a Ivoox. una vegada pujat a ivoox, està compartir pel codi embed al meu blog de primer.

Les competències en l'educació.

Aquesta entrada anirà relacionada amb les competències bàsiques de l’educació; sí, aquell concepte que porto donant-lo des de principi del primer curs que per jo era bastant abstracte fins que poc a poc amb l’ajuda de llibres, amb l’ajuda de la Gemma i el darrer dia escoltant a classe la conferència d’en Zabala he anat concretant-lo.

Segons Zabala, el terme competència va néixer en el món de les empreses, al món laboral. I el defineix com:”Es la capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado. Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada”.

L’objectiu de l’escola, com bé vaig dir a l’entrada anterior també fent referència a les competències, és formar íntegrament a les persones(formació integral i orientadora per a la vida) ja que és imprescindible una formació acadèmica en una persona però no ens podem oblidar els mestres a formar aquesta persona com una persona bona en la societat, és a dir, que es sàpiga comportar i actuar davant situacions i problemes que la vida li plantegi. La utopia és imprescindible per poder ensenyar, diu en Zabala:”ens marca el camí a seguir”. Òbviament, si una persona té idees bastant utòpiques és perquè aquesta persona té un camí a seguir, són els seus reptes i el que vol alcançar en la vida per molt utòpic que li parega en el moment determinat del seu pensament.

Podem dir que les competències tenen quatre potes, és a dir, per ser competent “hem de complir les quatre potes de la taula”. Una persona és competent quan domina coneixements, fets, conceptes, procediments i actituds i és aquella persona competent quan sap donar respostes de forma eficaç en un context diferent; el que vol dir: de caràcter funcional.

Una persona competent ha de dominar les competències per actuar correctament.

Respecte als fets, el saber fer és inherent a les competències. És a dir, el saber fer s’aprèn fent, mitjançant un model expositiu, memoritzant.

Pel que fa als conceptes, s’aprenen a partir de construccions personals. Implica comprensió. És a dir, els conceptes s’aprenen i s’assoleixen entenent-los.

Els procediments s’aprenen amb la pràctica tenint en conta que per aprendre necessitem models d’allò que es vol aprendre.

Cal dir que les actituds, l’última pota de la taula de les competències, davant l’aprenentatge és clau. Abans d’actuar, una persona ha de tindre una actitud positiva per fer l’activitat que començarà. Per exemple, una persona que pensa:”Jo vull ser tolerant i solidari”; aquesta persona per aconseguir-lo haurà d’actuar vivint en situacions on haurà d’implicar la tolerància i solidaritat. Ho aconseguirà vivint i reflexionant sobre el que es fa.

Amb això ha de quedar clar que ser competent es basa en partir de situacions reals de la vida.

Per acabar, he de dir que amb la conferència d’en Zabala que vaig veure en classe, em va profunditzar el concepte de competència que per mi, era una mica abstracte, com bé he dit anteriorment. Ara, més que mai, tinc clar que la funció de l’escola ha de ser ensenyar als alumnes per competències. Així, els alumnes podran respondre correctament davant els problemes plantejats per la vida.

Make your own slideshow at Animoto.

http://www.flickr.com/photos/bcsmith/2290679982/ http://www.flickr.com/photos/aaronschmidt/281619803/sizes/m/in/photostream/ http://www.flickr.com/photos/heycoach/1197947341/sizes/m/in/photostream/ http://www.flickr.com/photos/prathambooks/3292434390/sizes/m/in/photostream/