Entrada final.

Per sort o per desgràcia, aquesta és la última entrada de l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular.
Serà una entrada que engloba tot el contingut de l’assignatura.

Primerament, cal dir que la meva manera de pensar respecte a la metodologia d’ensenyament i d’estudi, ha canviat a tota costa.

Tinc  19 anys, així que jo quan vaig començar la carrera aquest any que provenia d’una escola on era totalment tradicional. Estava acostumada al mètode memorístic, a aprendre del llibre de text, a no utilitzar gaire les eines de les TICs per aprendre, entre moltes altres coses...

Per això, he de dir que la meva visió respecte a això ha donat un gir de 360 graus. Ara vull actuar totalment d’una manera contrària als meus antics mestres. Vull ensenyar de manera competent i que els meus alumnes creen capacitats i coneixements de manera que siguin capaços d’experimentar sobre qualsevol tema que li donin. Vull que no enyorin el llibre de text. Sense cap dubte, voldré que els meus alumnes juguin de manera educativa per crear-los a la mateixa vegada com a persones.

He de deixar clar a aquelles persones que pensen contínuament que ser mestra és una de les professions més fàcils, amb menys responsabilitats, etc. Han de sabre que l’etapa de l’educació infantil és essencial per al nen i, òbviament, aquesta etapa sense bon professionals com nosaltres no tindria èxit.

He après, entre altres coses o entre moltes altres coses, que les famílies a l’hora d’educar a l’infant, juguen un paper molt important junt als mestres. Un nen que a casa pateix problemes familiar, no tindrà el mateix rendiment a classe que un nen que la seva família està cent per cent atenta a ell.

He pres consciencia també de la meva responsabilitat respecte al tema. He de ser una mestra que impliqui el joc per educar, així el meu alumne es formarà excel·lentment de manera íntegra. Apart del joc no he de deixar de treballar per projectes, així l’alumne experimenta encara que sigui amb l’ajuda dels tutors (si es tracta d’utilitzar les TICs) però mai llevant-li importància al paper de protagonista que en aquest cas són els nens.

Per altra banda, mai m’havia parat a pensar que tots els espais són educatius i que de la mateixa manera, el temps també ho és. Jo sempre he pensat que a l’aula o a un lloc tancat i en silencia sense companyia era on més s’aprenia; però tenia una errada mental importantíssima... ara m’adono que tots els espais i temps són educatius; així, trauré profit de tots els espais de l’entorn per poder educar als meus alumnes de la manera més correcta.

No puc deixar de banda dir la importància de les eines que he utilitzat per poder dur l'assignatura. Amb el bubbl.us he creat un mapa conceptual del meu ple comparant-lo amb el ple que varem fer a principi de curs. És el següent:

A continuació, deixaré penjat el vídeo on surtim na Celia, na Rocío, na Núria i jo diguent certes idees puntuals respecte a l'assignatura: