lunes, 19 de noviembre de 2012

Què aporta una educació competent?

L'entrada d'aquesta setmana anirà relacionada un poc amb les competències en l'educació o, millor dit, en la bona educació i com hem d'aplicar-les a l'hora d'ensenyar als alumnes.

En els temps que corren, tenim l'existència d'un currículum disciplinar, és a dir, basat en assignatures i el currículum per competències és un currículum més globalitzat i implica diferents àrees. Si ho feim així, fa que l'alumne no perdi la visió total de coneixement. Així, en contraposició al currículum disciplinar, podem dir que el currículum per competències és més global. I com bé diu Escamilla, A. (2008, p.22) :''Si pretendemos el desarrollo integral del niño, tenemos que abordar todas sus posibilidades, y entre ellas estás las competencias potenciales que todo niño posee. Desde los primeros años de la existencia podemos y debemos estimular las competencias, pues son claves en el desarrollo a lo largo de toda la vida''

Existeixen vuit tipus de competències que estan agrupats en quatre blocs:
-Comunicatives (lingüística i audiovisual, artística i cultural). Sandoval diu:'' La competencia lingüística es clave para el desarrollo integral. El lenguaje es vía de aprendizaje, de expresión y comunicación, de autorregulación, personal, de relación e interacción con los otros ''
-Metodològiques (tractament de la informàtica, matemàtica i aprendre a aprendre)
-Personals (autonomia i iniciativa personal)
-Conviure (coneixement i interacció amb el món físic, social i ciutadania)
Cal dir que per ensenyar per competències s'ha de treballar qualsevol àrea i a l'hora d'evaluar, evaluar competències i no oblidar treballar la reflexió, ja que és una activitat cognitiva.  

Així doncs, hem d'imposar uns canvis totalment necesàris per a la bona educació.

Un canvi important a l'hora d'ensenyar per competències, són tots els canvis que el professor pugui fer de tal manera que sigui un mestre competent.
Aquest, no ha de tindre el típic rol tradicional del mestre, aquest rol d'emisor; sinò que ha de fer d'nstructor. Aquest mestre ha de donar a cada alumne allò que necessiti i així, emprar lo que es denomina tecnología dolça, és a dir, el mestre es dirigeix a l'alumne i es preocupa per ell. Aixó de la cercanía del mestre a l'alumne, pareix una tontería i molta gent diu:''el mestre no té res a vore en el bon aprenentatge de la persona, si la persona posa interés a l'hora d'estudiar i d'aprendre no li fa falta ningú més''; criticant aquesta afirmació d'algunes persones, per la meva part és criticada al 100%, ja que la cercanía i la confiança del mestre és clau.

Com que hem d'ensenyar per competències, no cal limitar-nos al llibre de text i així aprofitar les TIC actuals, ja que són molt útils a l'hora d'experimentar i crear coneixements (abans l'accés a la informació estava limitat, hi havia alumnes que es sentien discriminats per no tenir fonts per recurrir a l'hora de cercar informació; avui en día existeix una minoría de gent que se sent discriminada per aquest motiu, ja que tots els recursos per tenir informació d'alguna cosa estan en mans de tothom). Els mestres, hem d'estar al dia d'allò. Les eines ens permeteràn donar una resposta educativa i pedagogica a les necessitats dels alumnes. Però cal dir i saber que no fan millorar els resultats de l'aprenentatge per si soles, sinò que la tecnología serà eficaç en relació a com i per què s'utilitza.

Caldría tancar la barrera dels continguts i així els alumnes desenvolupen els coneixements i, per tant, el sistema tindrà futur.


Per altra banda, el canvi de l'espai té un paper importantíssim. Hem de canviar-lo pedagógicament; ens hem d'autoescoltar tots. És a dir, si per una tasca és imprescindible estar d'una manera o una altra col·locats per treballar còmodament, lo millor sería que no hi hagi cap problema a l'hora de canviar la distribució de l'aula en aquell moment sense oblidar que els espais fora de l'aula o de l'edifici també ens poden ser molt útils a l'hora d'enssenyar, així els alumnes assoldràn coneixements metadisciplinaris, és a dir, coneixements que no pertanyen a cap disciplina o assignatura (competències). Com diu Zabala (2007):''Así mismo, en función de las competencias que se enseñen y de las exigencias del aprendizaje de los componentes conceptuales o procedimentales, será imprescindible la utilización de espacios distintos del aula''. Així també hem de tenir en conta i donar-li la mateixa importància al temps, és a dir, és necessari que el temps no sigui tancat, ja que per exemple, no podem atendre a un alumne i aclarir allò que li pugui facilitar la vida i que li pugui servir per actuar competentment perque el temps és de menys d'una hora i, avui en día, és l'únic temps que els mestres tenen per dur a terme el seu currículum escolar.
A l'educació primària i a la secundària, el temps està més dividit. A l'educació infantil, el temps és més felxible.

En definitiva, hi ha que treballar per projectes, és a dir, construir uns coneixements. En Zabala diu que per dur a terme aquest mètode, necessitem diferents agrupaments flexibles, ja que existeixen moments on els grans grups són imprescindibles i moments on s'ha de treballar en petit grups o individualment.
Existeixen grups homogènis que es basen en un grup d'alumnes que s'agrupen pel mateix nivell d'aprenentatje, per les mateixes competències. I, per altra banda, existeixen grups heterogenis, on s'agrupen els alumnes de diferent nivell, de manera que el que més sap pugui ajudar a qui menys sap.
No cal oblidar que individualment es bo treballar a l'hora de aprendre memoritzant. Perque per exemple, a l'hora d'aprendre les taules de multiplicar, no hi ha res que ens sirva de guia ni es pot experimentar per assolir-les bé.

Per acabar, he de dir que cada vegada vaig concretant més els conceptes que es donen a clase i que, obviament, la tasca de la realització d'entrades setmanals m'ajuda molt a exercitar la memòria i a plasmar tot allò que sé al meu blog, on romandrà tot i me serà útil per al meu futur. A principi d'aquest primer curs de grau, la tasca setmanal, per jo, era una desmotivació a l'hora de posar-me i fer-la però, sincerament, cada setmana me dono conta de que amb aixó he aprés molt i me és molt útil, que és una eina de motivació en quant a reflexionar sobre allò donat durant la setmana i relacionar amb lo anterior. El contingut d'aquesta setmana m'ha vingut bé per reflexionar sobre tot allò donat; com tots els canvis que s'han de produir a l'hora de canviar el sistema. Mai m'havia parat a pensar que per un bon enssenyament és clau el canvi d'organització de l'aula, el canvi del rol del professorat (ja que, per jo, era imprescindible que ell fora l'emissor i l'alumne l'únic que escolta i s'empapa de contingut per aprobar fàcilment). Estic cada vegada més convençuda de que la meva tasca de docent, en un futur, encara que no serà gaire fàcil, serà bona per ensenyar als meus alumnes, gràcies a la manera d'aprendre que estic aprenent.

Aquesta imatge forma part de l'artefacte d'aquesta setmana i és un clar exemple de com una nena de 5 anys pot preguntar per curiositat coses que ella viu en la vida real i no sap resposta. Preguntar el perquè hi ha nens a la televisió i ella no pot entrar; aixó doncs jo l'explico allò que té curiositat per saber. Una pregunta que la nena hem va dir, va ser: Per on entren els nens a la tele? Doncs, li vaig sabre explicar que la tele tan sols era un aparat que ens feia ver el que està pasant en altres llocs per mitjà de càmeres i cables.









No hay comentarios:

Publicar un comentario