L’entrada d’aquesta setmana està relacionada amb el
currículum en l’educació i la seva crítica.
Según la UNESCO(1918), el currículum son todas las
experiencias, actividades, materiales, métodos de enseñanza y otros medios
empleados por el profesor o tenido en cuenta por él en el sentido de alcanzar
los fines de la educación.
El curriculum té quatre fonts que cal esmentar. Són les
següents:
-Font sociocultural. Es refereix a alló que és important en
un momento historic, en un context social. Com bé diu al llibre Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil
de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé: “ens dóna informacions respecte a aquells aspectes que cal
ensenyar prioritàriament tenint en compte el context social en què ens situem.”
-Font
psicològica. Es refereix a allò que és adient donar en un moment en procés psicològic
de l’alumnat.
-Font
disciplinària. Es basa en les matèries, en les assignatures. En allò que es
rellevant en cadascuna d’elles.
-Font pedagògica.
Es refereix a com s’ensenya cada contingut depenent de la disciplina, és a dir,
l’assignatura i el moment psicològic.
Per altra banda,
cal esmentar els diferents nivells de concreció que “amb la reforma educativa
vinculada a la promulgació de la LOGSE es va fer una aposta per l’adopció d’un
model més obert, és a dir, que no totes les decisions es prenen des de l’Administració
educativa.” Així diu el llibre esmentat anteriorment. Els nivells són els
següents:
Primer nivell de
concreció: La carrega de responsabilitat recau sobre l’Administracio educativa
(MEC)
Segon nivell de
concreció: La responsabilitat recau en aquest nivell sobre el centre. Consta
dels objectius generals de l’etapa.
Tercer nivell de
concreció: Es centra bàsicament en el mestre, és a dir, la responsabilitat de
què donar, com i quan, la porta el mestre.
El curriculum ensenya conceptes, principis, fets; és a dir, teoria. També procediments i
actituds.
Quan un mestre diu:”
No ens podem aturar en aquest moment del temari perquè no tindrem temps en
acabar el llibre d’aquí a final de curs”. Aquest mestre, ni és un mestre que
ensenyi als seus alumnes per competències (ensenyar amb el fi d’aprendre a
resoldre els problemes de la vida apart del acadèmics, com bé explicat està a l’entrada anterior), ni evidentment, és un bon mestre.
Realment,
diferents tipus de conceptes no es poden aprendre de la mateixa manera. És a dir, hi ha conceptes que els concretaràs
millor amb la pràctica, investigant i creant tu i altres conceptes que són de
memoritzar sense altre remei(taules de multiplicar, per exemple).
Per altra banda,
a la proposta curricular de la LOGSE, hi ha un aspecte interesant, entre d’altres,
com la funció del currículum en una etapa
que no és obligatòria. Com que l’etapa d’educació infantil no és obligatòria
fins als 6 anys, això fa que el currículum escolar tampoc ho sigui. Però lo mes
eficaç es el seguiment d’un currículum per tal d’orientar als alumnes de cara a
primària. És a dir, que per molt que l’educació obligatòria comenci als sis
anys, el currículum te la mateixa funció bàsica que en altra etapa. Així, el currículum
ha de tindre la mateixa funció orientadora per guiar la practica docent; encara
que a primària condiciona mes perquè tenen uns objectius.
Ha de quedar clar que hem d'aconseguir transformar la llei que obliga a repetir, ja que aquella persona que repeteix en curs, se sent fora del seu grup, se sent desmotivada. Però no oblidant-nos dels pocs arguments a favor que té; el principal és que la persona que repeteix el curs sencer, torna a repetir els coneixements de tal manera que de cara al curs posterior, aquesta persona anirà més preparada(sempre i quan no es repita el mateix mètode d'ensenyament, perque si és allò que falla, l'alumne no assolirà els coneixements per moltes vegades que repita el curs).
Ha de quedar clar que hem d'aconseguir transformar la llei que obliga a repetir, ja que aquella persona que repeteix en curs, se sent fora del seu grup, se sent desmotivada. Però no oblidant-nos dels pocs arguments a favor que té; el principal és que la persona que repeteix el curs sencer, torna a repetir els coneixements de tal manera que de cara al curs posterior, aquesta persona anirà més preparada(sempre i quan no es repita el mateix mètode d'ensenyament, perque si és allò que falla, l'alumne no assolirà els coneixements per moltes vegades que repita el curs).
Per acabar, he de
dir que mai m’havia aturat a pensar en el currículum escolar i molt menys en la
seva critica en contra. Quan jo anava a la ESO i els professors cada cop que me
deien “Andrea, no podem aturar-nos aquí perquè no acabarem el temari abans de
vacances”, això a jo em motivava mes, ja que jo era completament feliç si arribava
final de curs i el llibre havia quedat completament acabat. Malgrat això, ara
he de dir que mai més tornaria a sentir aquesta felicitat si un llibre l’acabo
i menys si l’acabo aprenent sense saber aprendre.
Un bon mestre s’ha
de deixar dur pel progrés de cada dia per part de l’alumnat i no guiant-se
nomes pel llibre de text... per molt còmode que sigui i per molt que ens ajudi als mestres a programar.
Ir a descargar
Aquest audio és l'artefacte primordial d'aquesta setmana. Està creat en la grabadora de l'ordinador i pujat a Ivoox. una vegada pujat a ivoox, està compartir pel codi embed al meu blog de primer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario