Un bon mestre del segle XXI.

Poc a poc m'adono de les diveres diferències que existeixen respecte a l'escola transmissiva i l'escola constructivista.

L'escola transmissiva, com ja he dit a l'entrada anterior, es basa a ensenyar uns continguts i així els alumnes els reprodueixin. Aixó no prepara per al món contemporàni. El mètode d'ensenyança és expositiu, és a dir, que el coneixement es transmiteix verbalment i de forma unidireccional.

En aquell temps, l'escola estava més preocupada per fer que els alumnes memoritzin paraules que en comprendre les realitats que les apraules aporten i representen. Les paraules únicament tenen sentit si ens ajuden a veure millor el món ja que el fi de l'escola actual és poder donar eines per tal de crear un nou món amb els coneixements adquirits. Podem dir que la finalitat de l'escola transmissiva, antiga o tradicional és
formar a les persones com a treballadors, cumplint amb l'antiga forma de vida, que el salari infantil era necessari per poder sobreviure. Com diu Gimeno: ''La obligatoriedad escolar no fue atractiva para las familias que necesitaban añadir el salario infantil a sus escasos recursos hasta que mejoró su nivel de vida, obligando el Estado a los padres a asumir ese deber con sus hijos.''

Antigament, el coneixement es trobava als centres educatius i en l'actualitat, la informació es troba a internet, es troba a un clic de qualsevol tipus de coneixement. Nosaltres (els futurs docents) hauríem de ser creatius per construir altre tipus d'escola. El sistema educatiu que nosaltres coneguem es va constituir a finals del segue XIX, primer del segle XX i ha canviat molt poc i la societat és irreconeguda, els comportaments, nes necessitats, els objectius...
En canvi, el sistema educatiu és imprescindible i hem de prendre conciència tots (docents, polítics, família, societat...).

El docent del segle XXI ha de cumplir una funció més complexa i més digna. Un bon mestre del segle XXI ha de posar en pràctica tot alló que transmet als nens. També, sense dubte, ha de deixar que els nena crein coneixements a partir del que reben per part del docent.
Cal dir que per poder arribar a  ser un bon mestre del segle XXI, el docent ha de tenir la capacitat màxima d'mprovisar; així diu Carbnell: ''La intervención docente, así como la vida de nuestras aulas, están llenas de imprevistos e incertidumbres. Ya podemos preparar recursos para las cinco horas de clase. Ya podemos pensar qué haré el lunes. Ya podemos planificar esto o lo otro con todo detalle que, en la práctica, surgen mil imprevistos que nos obligan a improvisar, a asumir riesgos, a someternos a las leyes de la inseguridad. porque la dinámica de un grupo de clase es, hasta cierto punto, incontrolable y obliga al prfesorado a tomar muchas decisiones imprevistas e imprevisibles''. I de la mateixa manera, afirmen Jaume Cela i Juli Palou: ''En nuestra profesión, lo imprevisible es tan importante como lo previsible. Ser maestro es practicar un tipo de arte, porque por mucho que te prepares y que conozcas a tus alumnos y que preveas numerosas situaciones, siempre aparecen otras que te sorprenden y que debes atender''.

Per altra banda, Carbonell ens fa sabre que altre factor important per sabre dur una bona docència és tindre un nivell alt d'autoestima, y així poder parar-se a pensar en els bons moments de la professió. Diu així Carbonell: '' Los maestros y maestras con autoestima se aceptan a si mismos, reconociendo sus limites pero cultivando y recreando sus potencialidades y posibilidades; saben gozar de los tímidos avances y de las pequeñas cosas- porque las pequeñas cosas son poderosas-; tienen la mente abierta a las nuevas sugerencias y alternativas ; y, lo más importante, son capaces de dialogar con sí mismos para fortalecer el diálogo con los demás. Todo esto es lo que produce bienestar docente''

Malgrat tot alló, les ansies innovadores dels docents xoquen amb rigidesa del plantejaments curriculars principalment als cursos que es centren a preparar als seus alumnes per poder pasar la selectivitat, una prova que segueix basada en el mètode de reproducció de dades en lloc de medir les actituds o els interesos que té l'alumne per una determinada carrera.

La primera tasca de la educació és ensenyar a veure, ja que els nens a través del sentit de la vista tenen el primer contacte amb el món exterior.
Els ulls han de ser educats amb el fi de que l'alegria augmenti. Els coneixements ens donen mitjans per viure; en canvi, el saber ens dóna raons.

Estic entusiasmada amb tots els coneixements que estic adquirint relacionats amb les diferències de les escoles tradicionals i les actuals, perque com ja vaig dir, mai ho havia plantejat encara que sí que sabia que no tenien gaire similituds.
Amb el que estic aprenent sobre la bona docència del segle XXI, cada vegada em planteig més mi futura docència.