''Si vols aprendre, ensenya''

Encara que el món i les persones han anat canviant, el sistema educatiu s'ha estancat en el sentit de que té uns coneixements previs per transmetre i així nosaltres adquirir-los. És cert que anys enrrere la metodología era molt diferent respecte a la actual. el model tradicional d'escola transmitia uns coneixements i aquestos hi havia que aprender-los a la força i de memoria per després reproduir-los a la prova final. Així Tonucci exposava aquest model com ''model transmissiu'' ja que el mestre és el protagonista i utilitza el métode expositiu, ja que és ell qui parla i els alumnes assoleixen la informació i no tenen llibertat d'expressió. El métode d'enssenyament està basat en la competició i la jerarquía; és com una carrera per veure qui guanya i qui perd, així no es permitia la colaboració. Com ja he dit, els alumnes solament memoritzen i repeteixen el que el docent transmet. Així diu Zabala i Arnau:''Este modo de aprender provoca una mayor disociación entre teoría y práctica, ya que el alumnado se ejercita en memorizar el temario con el fin de exponer los conocimientos adquiridos en una prueba, y no para poder aplicarlos a las distintas situaciones que la vida profesional le va a deparar''. A la educació tradicional, el fi era solament conegut per l'educador. L'alumne no tenia ni idea de cap a on es dirigia ni tampoc el que l'anirien a enssenyar demà ni per a qué l'enssenyen tot lo d'avui. Amb aixó ja hem pogut deduir, segurament, que aquest model no beneficia a l'alumnat ja que manquen de la llibertat d'expressió i a més aprendre amb l'única herramienta(llibre de text), obviament memoritzant i repetint també, no té eficàcia a l'hora de sortir de l'aula ja que aquestos coneixements solament són útils dins l'aula. En canvi, l'escola actual (desde el segle XIX), els alumnes van adquirint el paper de protagonistes. El métode està basat en l'autodisciplina, és a dir, les normes es decideixen entre tots i totes. Els dicents investiguen, participen, imaginen, aporten els seus coneixements. S'aprén dels llibres de text pero sobre tot del que ens rodea, el context, la natura i obviament l'experiència. Com diu Zabala:''una enseñanza que no esté basada en la selección de los mejores, sino que cumpla una función orientadora que facilite a cada uno de los alumnos y alumnas los medios para que puedan desarrollarse según sus posibilidades en todos los órdenes de la vida. Es decir, una escuela que forme todas las competencias imprescindibles para el desarrollo personal, interpersonal, social y profesional''. Ara podem dir que és necessària la pràctica aplicant-la a la teoria perque així l'alumne assoleix amb més facilitat els coneixements i no tan sol els memoritza; podem dir que tots actuem moguts per una teoria. La pràctica té darrere una teoria que la explica i, a més, existeix una teoria procedent de la pràctica i de la reflexió d'altres que poden ajudar a entendre l'acció. Cal esmentar també la facilitat que posseïm a l'hora d'estudiar i aprendre amb la tecnologia del segle XXI. Finalment, he de dir que en aquest par de setmanes que duim de classe, m'he adonat de diverses coses que mai he pensat. Mai he pensat que aixó de memoritzar el temari i després plasmar-lo a la prova final no era eficaç. Jo pensava que per una banda, exercitavem la memória pero obviament ara veig que és més necessari assolir bé els coneixements, és a dir, construint-los nosaltres mateixos sense cap tipus de memorització. ''El objetivo principal de la educación es crear personas capaces de hacer cosas nuevas, y no simplemente repetir lo que otras generaciones hicieron''(Jean Piaget).